dissabte, 23 agost de 2014

La cara salvatge de Nepal, P.N. de Chitwan



Deixem enrere el fred gèlid de l'Himàlaia per endinsar-nos en una de les zones més salvatges del país, a la franja sud del Nepal. Chitwan és un dels Parcs Nacionals més importants del continent asiàtic.
La nostra ruta comença resseguint els meandres del riu que separa la població de Sauraha del territori protegit, en una vella canoa de fusta. Lliscant per unes aigües plàcides i tèrboles, hàbitat de dues espècies diferents de cocodrils, avistem vàries aus amb els binocles, d'entre les quals destaquen els martins pescadors amb el seus colors intensos i els estrambòtics malabús. 


dimarts, 24 juny de 2014

Hem tocat el cel amb els dits, Nepal


Són les 3.00h de la matinada, fora de l’habitació se sent moviment, obro els ulls i veig algunes llums, són els lots frontals dels primers valents que comencen a enfilar camí cap al pas. Són les 4.00h, torno a sentir soroll de bastons, un altre grup enfila cap amunt. A les 4.30h, altra vegada em desperto, més senderistes amb una força de voluntat de ferro s’encaminen per culminar el Thorung La. Són les 5.00h, no hi ha manera de dormir una estona llarga, el meu cos està neguitós en aquesta alçada i cada petit so es converteix en un sobresalt. El despertador sona a les 5.30h, desitjo no sortir de dins el sac ni de sota les dues mantes. Probablement devem estar entorn als 10º sota zero.

dilluns, 9 juny de 2014

Passos previs a la coronació, Nepal

Les etapes anteriors a la collada són força curtes, no arriben a les quatre hores. Estem sent molt estrictes pel que fa a les recomanacions, entre elles, no dormir a cinc-cents metres més amunt que la nit anterior. Fer-ne més és temptador ja que ens sentim capaços de continuar. De fet, després de les llargues jornades que ja hem superat ara se’ns fa curt i sembla que el nostre cos ens en demani més, però els tres hem decidit que no volem arriscar-nos, que volem aconseguir arribar al Thorung La evitant al màxim que el mal d’alçada ens afecti o que, fins i tot, ens pugui fer tirar enrere, així que seguim sent prudents.

diumenge, 1 juny de 2014

Mil metres més fins a l'Ice Lake, Nepal


Aquest matí m’he llevat amb una mica de nàusees, un dels possibles símptomes del mal d’alçada. Això va en serio, en vaig prenent consciència. Per sort, al cap de poc d’aixecar-me vaig trobant-me millor i esmorzo amb normalitat, per tant seguim endavant amb la segona excursió d’aclimatació que consisteix en pujar pràcticament mil metres d’altitud respecte el punt on ens trobem. Ens espera una jornada llarga.





dimecres, 28 maig de 2014

Primera aclimatació a 4.100 metres, Nepal


Després de passar força mala nit per culpa del fred hem arrencat la primera de les dues excursions d’aclimatació des de Manang. Hem començat per visitar el Praken Gompa (gompa és temple en nepalès). La sortida és curta, d’unes dues hores aproximadament, però la pujada és intensa ja que el punt màxim d’altitud que s’assoleix és a uns 4.100 metres (gairebé sis-cents metres per sobre del camp base).




divendres, 23 maig de 2014

Hem escollit el camí difícil, d’Upper Pisang a Manang, Nepal


Un “oat porridge” és l’esmorzar que avui em farà arrencar la jornada amb energia, una espècie de farinetes de civada feta amb aigua calenta. Té el gust força insípid i una textura una mica estranya, sort dels trossets de poma que l’acompanyen i que l’agracien una mica.

A les 7.00h quan comencem a caminar fa fred, bé, força fred; de fet els dits els tenim tan gelats que ens fan mal. Ens posem els bastons sota el braç i guardem les mans a la butxaca, no els podem pas agafar.



dimarts, 20 maig de 2014

Una mica més a prop del Tibet, de Koto a Upper Pisang, Nepal


M’he tornat a despertar instants abans que ho fes l’alarma del despertador, però avui al meu cos li costava de respondre i el fred el retenia quiet i cargolat dins el sac de dormir. Davant l’habitació hi havia l’Annapurna II i l’Annapurna IV i el sol, en pocs minuts i abans que res, ha començat a tenyir de daurat les puntes dels dos cims. Era l’inici d’un nou dia.



dimarts, 13 maig de 2014

Pur Himàlaia, de Karte a Koto, Nepal

Un minut abans que sonés el despertador a les 5.30h del matí ja he obert els ulls. El son ha estat força reparador encara que si, hagués dormit un parell d’hores més. La meva mirada de seguida ha buscat per les finestres alguna escletxa que permetés regalar-me una mostra del paisatge. Les parets verticals que anit ens van hipnotitzar segueixen al seu lloc, però ara el negre ha deixat pas a un infinit ventall de marrons imprès a les roques. Agafo la càmera i, sense ni canviar-me de roba ni rentar-me la cara, surto ràpidament de l’habitació per immortalitzar la primera llum del dia reflectint-se en els pics més elevats. Aquest entorn fa que arrenqui el dia carregada d’energia. Somric per dins i respiro il·lusionada d’encetar amb entusiasme una nova jornada. Avui el dia s’ha despertat serè, tan de bo es prolongui.